Això és per a un control, que s'avaluarà amb minipunts:
PREGUNTES DEL CONTROL:
Què era una polis, quines parts tenia?
Com era la societat grega?
Explica què era:
-TIRANIA.
-OLIGARQUIA
.DEMOCRÀCIA.
Anàlisi document pg.210.
Pg. 218. Qui va ser Alexandre el Gran? De qui era fill i quin càrrec tenia? Quant de temps va necessitar per a conquistar un gran imperi? Quan va morir jove, què va passar amb el seu imperi?
RESPOSTES:
Què era una polis, quines parts tenia?
A l’antiga Grècia no hi havia un regne centralitzat, en el seu lloc, les diferents ciutats tenien els seus governs independents, eren ciutats-estat.
Cadascuna de les ciutats tenia les seues tradicions i la seua forma distinta de govern.
Totes tenien en comú només la llengua, religió i costums gregues.
La polis tenia dos parts:
-Acròpolis. Era el recinte sagrat, generalment en un lloc elevat per damunt de la ciutat. Estaven els temples i els tresors de la ciutat. També servia com a lloc defensiu en cas d’atac.
-Ciutat. Estava murallada. En ella vivia la gent, hi havia també edificis com teatres o estadis. Un lloc destacat era l’Àgora, on es feia la vida pública, el mercat, votacions, judicis, reunions de la plebe, etc.
Anàlisi document pg.210.
1. Classificació.
El document que analitzem és un mapa temàtic, i l’autor és un historiador.
2. Anàlisi.
El mapa parla de les colonitzacions gregues.
Els grecs van ser bons navegants i comerciants i es van expandir pel mediterrani. Buscaven bones terres a les costes, i van crear noves ciutats o colònies. Més endavant les colònies es van fer ciutats estats independents (polis)
Des de Grècia van crear colònies a:
-Sud de França (Massàlia) i Catalunya (Ampuries).
-Sud d’Itàlia.
-Nord d’Àfrica.
-La regió del Mar Negre.
3. Conclusió.
Els grecs es van expandir per tot el mediterrani.
Com era la societat grega? Pg. 213.
Hi havia dos tipus de persones:
1. Esclaus. Són considerats una mercaderia, i els seus amos poden disposar d'ells.
2. Persones lliures. Dins d’aquestes hi havia grups.
-Aristòcrates o nobles: S´anomenaven a si mateixos els Aristoi, que es pot traduir literalment com els millors. Són els rics propietaris de la terra. Tenen representació política en els Consells o Senats (Boulé a Atenes).
-Ciutadans lliures o plebeus. Són ciutadans lliures, però amb menor nivell econòmic. Solen ser xicotets llauradors, mercaders, artesans, etc. Se'ls exigix pagar impostos i participar de la defensa de la polis. Estaven representats en l'Assemblea o Eklesia, que és una institució diferent al Senat dels Aristoi.
-Estrangers i lliberts. Manquen de tota representació política, no participen del govern de la polis. Els lliberts són esclaus alliberats pels seus amos que tampoc tenen representació política.
Quines formes de govern tenien les ciutats gregues? Explica-les. Com funcionava la democràcia a Atenes?
Oligarquia. El govern dels Aristòcrates. Oligarquia significa literalment el govern d'uns pocs. En aquest sistema la ciutat apareix fermament controlada pels aristòcrates, i les decisions importants es prenen en el Senat o el Consell.
Democràcia, el govern de l'Assemblea. Els plebeus es van atrevir a prendre el poder directament. D’aquesta manera, l'Assemblea dels ciutadans, o Eklesia, va començar a prendre les decisions, i va desplaçar amb això al Senat dels aristòcrates.
Tirania i monarquia, el govern d'un a soles. En molts casos, el deterioració dels governs oligàrquics va portar a l'aparició de tirans. Aquests prenien el poder, controlaven la ciutat i sotmetien al Consell o al Senat dels aristòcrates al seu control, quan no ho eliminaven.
Moltes ciutats, com Milet o Corint, van tindre aquest govern.
Qui va ser Alexandre el Gran? De qui era fill i quin càrrec tenia? Quant de temps va necessitar per a conquistar un gran imperi? Quan va morir jove, què va passar amb el seu imperi?
Una volta coronat, va iniciar les seues conquestes. Va necessitar aproximadament 10 a 13 anys per construir el seu imperi. Va ocupar l'Imperi Persa i Grècia. Això vol dir que els seus territoris abarcaven Grècia, Egipte, Persia, Palestina i Pakistà, en la frontera de l'Índia.
Alexandre va morir a Babilònia als 32 anys sense deixar un hereu clar. Com a conseqüència, el seu immens imperi es va fragmentar en diversos regnes governats pels seus generals, coneguts com els Diàdocs. Aquests regnes s'anomenen els regnes helenístics, el més famós va ser el d'Egipte, on va regnar Cleopatra uns segles després.
