EXAMEN TEMA ROMA

 ACCES  A  ALGUNES  RESPOSTES:

 

PREGUNTES EXAMEN:

Per què grecs i romans són els nostres clàssics?

Quins pobles hi havia a la Península Italiana al primer mil·lenni a.C.? Pg. 230.

Quina era la forma de govern de la Roma primitiva?

Què diu la mitologia de la fundació de Roma? Pg. 231.

Com es va proclamar i com funcionava la República romana?

Anàlisi document pàgina 240.

Pg. 232:

-Què eren:

-Comicis.

-Senat.

-Magistrats.

-Urbanisme.

-Traçat ortogonal.

-Cardo i decumanus.

-Insula.

-Domus.

Anàlisi del document expansió de Roma. (Al blog)

Eix cronològic: etapes polítiques de Roma. Només posaré l’any zero.

Què saps de la etapa imperial?

Què saps de la decadència de l’Imperi Romà.

Pg. 256-257. Com eren la religió grega i romana?

Com va sorgir el cristianisme?

CONTROL DEL TEMA SOBRE GRÈCIA CLÀSSICA

 Això és per a un control, que s'avaluarà amb minipunts:

 

PREGUNTES DEL CONTROL:

Què era una polis, quines parts tenia?

Com era la societat grega?

Explica què era:

 -TIRANIA.

-OLIGARQUIA

.DEMOCRÀCIA. 

Anàlisi document pg.210.

Pg. 218. Qui va ser Alexandre el Gran? De qui era fill i quin càrrec tenia? Quant de temps va necessitar per a conquistar un gran imperi? Quan va morir jove, què va passar amb el seu imperi?

 

RESPOSTES:

Què era una polis, quines parts tenia?

A l’antiga Grècia no hi havia un regne centralitzat, en el seu lloc, les diferents ciutats tenien els seus governs independents, eren ciutats-estat.

Cadascuna de les ciutats tenia les seues tradicions i la seua forma distinta de govern.

Totes tenien en comú només la llengua, religió i costums gregues.

La polis tenia dos parts:

-Acròpolis. Era el recinte sagrat, generalment en un lloc elevat per damunt de la ciutat. Estaven els temples i els tresors de la ciutat. També servia com a lloc defensiu en cas d’atac.

-Ciutat. Estava murallada. En ella vivia la gent, hi havia també edificis com teatres o estadis. Un lloc destacat era l’Àgora, on es feia la vida pública, el mercat, votacions, judicis, reunions de la plebe, etc.

Anàlisi document pg.210.

1. Classificació.

El document que analitzem és un mapa temàtic, i l’autor és un historiador.

2. Anàlisi.

El mapa parla de les colonitzacions gregues.

Els grecs van ser bons navegants i comerciants i es van expandir pel mediterrani. Buscaven bones terres a les costes, i van crear noves ciutats o colònies. Més endavant les colònies es van fer ciutats estats independents (polis)

Des de Grècia van crear colònies a:

-Sud de França (Massàlia) i Catalunya (Ampuries).

-Sud d’Itàlia.

-Nord d’Àfrica.

-La regió del Mar Negre.

3. Conclusió.

Els grecs es van expandir per tot el mediterrani.

Com era la societat grega? Pg. 213.

Hi havia dos tipus de persones:

1. Esclaus. Són considerats una mercaderia, i els seus amos poden disposar d'ells.

2. Persones lliures. Dins d’aquestes hi havia grups.

-Aristòcrates o nobles: S´anomenaven a si mateixos els Aristoi, que es pot traduir literalment com els millors. Són els rics propietaris de la terra. Tenen representació política en els Consells o Senats (Boulé a Atenes).

-Ciutadans lliures o plebeus. Són ciutadans lliures, però amb menor nivell econòmic. Solen ser xicotets llauradors, mercaders, artesans, etc. Se'ls exigix pagar impostos i participar de la defensa de la polis. Estaven representats en l'Assemblea o Eklesia, que és una institució diferent al Senat dels Aristoi.

-Estrangers i lliberts. Manquen de tota representació política, no participen del govern de la polis. Els lliberts són esclaus alliberats pels seus amos que tampoc tenen representació política.

Quines formes de govern tenien les ciutats gregues? Explica-les. Com funcionava la democràcia a Atenes?

Oligarquia. El govern dels Aristòcrates. Oligarquia significa literalment el govern d'uns pocs. En aquest sistema la ciutat apareix fermament controlada pels aristòcrates, i les decisions importants es prenen en el Senat o el Consell.

Democràcia, el govern de l'Assemblea. Els plebeus es van atrevir a prendre el poder directament. D’aquesta manera, l'Assemblea dels ciutadans, o Eklesia, va començar a prendre les decisions, i va desplaçar amb això al Senat dels aristòcrates.

Tirania i monarquia, el govern d'un a soles. En molts casos, el deterioració dels governs oligàrquics va portar a l'aparició de tirans. Aquests prenien el poder, controlaven la ciutat i sotmetien al Consell o al Senat dels aristòcrates al seu control, quan no ho eliminaven.

Moltes ciutats, com Milet o Corint, van tindre aquest govern.

 

Qui va ser Alexandre el Gran? De qui era fill i quin càrrec tenia? Quant de temps va necessitar per a conquistar un gran imperi? Quan va morir jove, què va passar amb el seu imperi?

Alexandre el Gran (356–323 a.C.) va ser el rei de l'antic regne grec de

Macedònia. Era fill del rei Filip II de Macedònia, i el va succeir. 

Una volta coronat, va iniciar les seues conquestes. Va necessitar aproximadament 10 a 13 anys per construir el seu imperi. Va ocupar l'Imperi Persa i Grècia. Això vol dir que els seus territoris abarcaven Grècia, Egipte, Persia, Palestina i Pakistà, en la frontera de l'Índia.

Alexandre va morir a Babilònia als 32 anys sense deixar un hereu clar. Com a conseqüència, el seu immens imperi es va fragmentar en diversos regnes governats pels seus generals, coneguts com els Diàdocs. Aquests regnes s'anomenen els regnes helenístics, el més famós va ser el d'Egipte, on va regnar Cleopatra uns segles després. 

 

 

 

 

TEMA 6. PRIMERES CIVILITZACIONS

ACCES  A  ALGUNES  DE  LES   RESPOSTES 

  

PREGUNTES EXAMEN:

Què és civilització?

Què és una civilització hidràulica, quines són?

Què és el creixent fèrtil?

Què significa mesopotàmia?

Pg. 182. Com es diuen i com eren les escriptures a Egipte i Mesopotamia?

Pg. 180. Què són les crescudes del Nil?

Pg. 184. Com eren les primeres ciutats estat a Egipte i Mesopotamia, qui les governava?

Pg. 185. Heu de reconèixer als mapes el creixent fèrtil, el regne d’Accad, Imperi babilònic, assiri i persa (posaré els noms)

Pg.186. Què és:

-Zigurat.

-Estàtua orant.

-Relleu.

Heu de reconèixer un arc i una volta en un dibuix.

Anàlisi de la imatge de la pàgina 190

Com era la societat egípcia. Feu una piràmide.

Com era la situació de la dona en Egipte. Pg. 191.

Anomena tres deus egipcis, quin aspecte tenien? Pg. 192.

Per què era una religió politeista?

Pg. 196. Expliqueu l’art egipci. (En dos o tres línies)

TEMA 5. EL CLIMA

ACCES A ALGUNES RESPOSTES DEL TEMA

 

PREGUNTES EXAMEN:

Pregunta Segura: Esquema factors del clima.

-Què és oratge, què és clima?

-Quins són els factors astronòmics? De que depenen?

-Quantes zones climàtiques hi ha a la Terra? Quines son? Quantes hi ha de cadascuna? Pg. 68.

-Feu un resum dels factors de relleu? De que depenen?

-Analitzar qualsevol dels 8 climogrames del solucionari.

-Heu d’identificar els mapes de cadascun dels climes del solucionari.

TEMA 4. EDAD DEL FERRO PENÍNSULA IBÈRICA

AQUEST TEMA TE UN CONTROL QUE ES PUNTUARÀ AMB MINIPUNTS. PREGUNTES: 

 

Per a control.

Quins van ser els primers pobladors de la Península Ibèrica?

Què saps de les pintures rupestres a la Península Ibèrica?

Què saps del neolític a la Península Ibèrica?

Quines dos cultures destaquen a l’Edat del Bronze a la Península Ibèrica?

Quins tres pobles van van arribar per mar a comerciar amb els Ibers? Pg. 220.

Quin paper tenia la dona en la societat ibèrica? Pg. 280.

Com podem distingir una casa celta d’una ibèrica?

 

RESPOSTES:

 

Quins van ser els primers pobladors de la Península Ibèrica?

Hi ha població molt prompte, des del 800.000 a.C. Al jaciment d’Atapuerca s’han trobat ossos d’una espècie autòctona, l’Homo Antecesor.

Què saps de les pintures rupestres a la Península Ibèrica?

En l’àrea del Cantàbric hi han pintures molt realistes. Destacant les de la cova l’Altamira.

En la zona de llevant, es feien pintures esquemàtiques en abrics de coves.

Què saps del neolític a la Península Ibèrica?

L’agricultura va arribar per mar des de Orient Mitjà i Turquia. El primer lloc al que va arribar van ser les costes de llevant.

Quines dos cultures destaquen a l’Edat del Bronze a la Península Ibèrica?

La cultura de l’Argar a Múrcia, Alacant i Almeria, que van crear ciutats i un desenvolupament notable.

La cultura talaiòtica a les Illes Balears.

Quins tres pobles van van arribar per mar a comerciar amb els Ibers? 

Els fenicis, els grecs i els cartaginesos. Els dos primers vingueren a comerciar i crearen colònies comercials. Els cartaginesos volien conquistar el territori, i ho feren en la zona del sud-est de la península.

Com podem distingir una casa celta d’una ibèrica?

Els Ibers construïen cases de planta quadrada, front a la redona dels celtes.

PREGUNTA SOBRE AQUESTS textos:

Apareixeran els textos amb alguns forats, i haureu d'omplir-los amb les paraules adeqüades:

Què saps dels Ibers?

No es sap amb certesa d'on provenien els Ibers, alguns diuen que van ser pobles locals que es van culturitzar quan arribaren els Fenicis i els grecs, altres diuen que provenien del Nord d'Àfrica… El cas és que al voltant del Segle VIII a.C., va sorgir un idioma comú que parlaven totes les tribus, i uns trets culturals propis.

Hi havien moltes tribus Iberes.

Els Ibers van rebre una aportació cultural fonamental, començaren a comerciar amb els grecs i fenicis que s'instal·laren en les costes, al menys des del Segle VIII a.C. Això va ajudar al seu desenvolupament i a la creació de les primeres ciutats xicotetes.

Finalment, van patir les conquestes del cartaginesos, i els romans.

L'activitat econòmica fonamental era l'agricultura.

Les societats es van estratificar i es van fer jeràrquiques.

1. Elit: Va sorgir una elit de guerrers. A més, estaven els sacerdots.

2. Per davall, estaven els homes lliures. Podien ser camperols, artesans, bards, miners, etc.

3. Finalment, els esclaus.

Com s'organitzaven?

Les diferents tribus i clans tenien caps i cabdills, fins i tot reis, elegits. Les regions més avançades, com Tartessos, sí van crear poderosos regnes.

Els triaven en assemblees, o Consells d'ancians, on es reunien els guerrers.

Cultura: No sabem molt de la seua cultura, perquè no s'ha desxifrat la seua escriptura. Sembla que era una barreja de tradicions locals amb aportacions dels fenicis, grecs, cartaginesos i romans.

Religió:

No sabem molt de la seua religió, ja què no hem desxifrat el seu alfabet. Però suposem que era:

-Animista, pensaven que els elements de la natura tenien anima.

Quins tres pobles van van arribar per mar a comerciar amb els Ibers?

Els fenicis: venien de la regió que hui en dia és Líban. Era un poble de navegants i comerciants, que fundaren colònies comercials a les costes.

Els grecs: també eren comerciants i navegants, i fundaren colònies, tingueren una gran civilització.

Els cartaginesos: inicialment els cartaginesos van ser una colònia fenícia que es va independitzar i prosperar al nord d’Àfrica. Els cartaginesos no només fundaven colònies, també van conquistar territoris al Sudest d’Espanya. Els cartaginesos van lluitar amb els romans fins que van ser derrotats.

Què saps dels celtes?

La cultura Celta, es va estendre per bona part d'Europa en l'Edat del ferro. Entre el 1.200 a. C., i la consolidació de l'Imperi Romà que els va conquerir. En algunes regions d'Irlanda i Escòcia va durar fins aproximadament el 500 d.C. Habitaven els boscos temperats, i adoraven els arbres sagrats. Eren la cultura dels boscos de fulla perenne.

L'activitat econòmica fonamental era l'agricultura.

Les societats es van estratificar i es van fer jeràrquiques.

1. Elit: Va sorgir una elit de guerrers. A més, estaven els sacerdots (druides).

2. Per davall d'aquests, estaven els ferrers.

3. Per davall, estaven els homes lliures. Podien ser camperols, artesans, bards, miners, etc.

4. Finalment, els esclaus.

Hi havien ciutats?

No hi havien ciutats grans, encara no estaven civilitzats. Sí hi havien castros murallats, que eren pobles grans on habitaven els comerciants, i governaven els reis i cabdills més importants.

Com s'organitzaven?

Les diferents tribus i clans tenien caps i cabdills, fins i tot reis, elegits.

Els triaven en assemblees, o Consells d'ancians, on es reunien els guerrers i druides. Les grans decisions les prenien en aquests consells.

Cultura: Eren un poble guerrer i amant de la seua llibertat. Es pintaven de blau quan anaven a la guerra, i portaven el monyo llarg pentinat en trenes i bigot, i tatuatges. En algunes regions lluitaven completament nus. Practicaven sacrificis humans i decapitaven als seus enemics, col·leccionaven els seus caps.

Religió:

-Politeista: Creien en molts deus, com Teutates; Taranis, deu del raig; Esus, de la guerra i del ramat.

TEMA 3. PREHISTÒRIA

ACCÉS A ALGUNES RESPOSTES DEL TEMA 3. 

PREGUNTES EXAMEN:

PREGUNTES SEGURES

Situeu en un eix cronològic diferents anys.

Calculeu la distància en temps entre dos anys, comptant anys abans i després de Crist.

Què és prehistòria i història?

Quines etapes tenen la prehistòria i la història?

Quadre finals de la prehistòria.

PREGUNTES NO SEGURES:

Pg. 162. Què és un jaciment arqueològic?

Pg 156: Act. 1.

QUADRE EVOLUCIÓ. Des de la pàgina 157.

Anàlisi del mapa de l’expansió humana del blog.

Eix cronològic Homo Sàpiens (posaré els esdeveniments i heu d’ordenar-los, sense dates)

Expliqueu la imatge pg 159.

Expliqueu la imatge. Pg. 169.

Pg. 169:

Quina diferència hi ha entre la pintura rupestre realista i esquemàtica. Heu de reconèixer-les també en una imatge.

Com eren les escultures a l’edat de pedra?

Què és Menhir i dolmen?

Explica el mapa de la Pg. 160.

Expliqueu la imatge de la pg. 167.

MAPA ESPANYA, i RIUS

 

MAPA d'ESPANYA:

Mars: Mediterrani, oceà Atlàntic, cantàbric.

Serralades: Massís Galàic, Serralada Cantàbrica, Pirineus, sistema Ibèric, Sistema central, sierra Morena, serralades bètiques.

Rius: Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Ebre.

Illes: Balears, Canàries.

Estret de Gibraltar.

 

MAPA RIUS:

Amèrica: Mississipi. Amasones. Llac superior.

Àfrica: Congo, Nil. Llac Victòria.

Europa: Loira, Rin, Danuvi, Volga, Dnieper.

Àsia: Tigris-eùfrates, Indo, Ganges, Riu groc (Huang He), Riu blau (Yangtze), Mar d'Aral, Mar Caspi.